27 d’agost de 2018

Adéu temporada nº 13! Hola 14

27 d'agost de 2018. Ara fa un any, a l'acabar la temporada 16-17, escrivia: "A priori res fa pensar que la propera temporada 2017-2018, hagi de ser una gran temporada. Però estic convençut que no serà així".

Doncs m'he de retractar. Ha estat una temporada força mediocre. La nº 13. La que ningú vol.

ASPECTES POSITIUS

A destacar que he superat la lesió. I no és pas poc. Sovint ens oblidem de lo malament que ho hem passat. I és així perquè tendim a recordar només les coses bones. Però si miro enrere i recordo com estava fa un any, el cert és que estava desesperat. Un sentiment que es va agreujar els mesos de setembre, octubre i novembre al no veure solució. La cama em feia molt mal i em tenia amargat. Tant és així que vaig deixar de fer esport. I no va ser fins a finals de desembre que vaig trobar la solució: l'Orriols. Amb ell, poc a poc, vaig anar millorar. Ara bé, el tractament va ser radical: trencar el manyoc de fibres que s'havien enquistat. Dit d'altra manera, lesionar per tornar a recuperar. Van ser 6 o 7 sessions de molt de dolor. Hi havia dies que em saltaven les llàgrimes del mal que em feia: punció seca, ventosa, ones de xoc... Però 8 mesos després puc dir que estic recuperat, i això val tot l'or del món. Recuperat i amb ganes de tornar-hi.

A part en el terreny no-esportiu ha estat un gran any: he fet un postgrau i a nivell professional he après moltíssimes coses. A part de gaudir, cada dia més, del Bernat. Veure'l créixer val tot l'or del món. La seva innocència que s'entrellaça amb un aprenentatge constant i tenaç, fa reviure a tots els que tenim la sort de compartir la vida amb tu.

UN VELL REPTE

Retornat al tema esportiu; de cara a la temporada 17-18, un vell repte: batre les meves marques personals. És un repte que porto entre seia i seia des de fa 3 anys, i algun dia estic segur que aconseguiré. Em fa molta il·lusió. Vull creuar línies d'arribada celebrant que ho he aconseguit. I no n'hi ha prou en acabar les curses (com he fet fins ara); el què vull és fer-ho superant-me a mi mateix. Som-hi doncs, que un cop més: tot està per fer, i tot és possible.

1 comentari:

Roger Baldomà i Leiva ha dit...

Que així sigui! Si algun dia vols una llebre ja ho saps! i per cert, et recomano no tocar tant asfalt com has fet fins ara ;-) No per res, simplement, per canviar, i perquè a mi m'agrada més, i així potser coincidim hahahahhaha