5 d’agost de 2017

Punt i a part

Dissabte 5 d'agost. La temporada 16-17 està a punt d'acabar pitjor que el rosari de l'Aurora. Haurà estat una de les temporades més llargues i agres de les que recordo. Una primera part plena d'objectius no complerts, i una segona buida d'objectius a la recerca d'una autenticitat que no acaba d'aparèixer.

I el cert és que si porto ensopegant amb la mateixa pedra més vegades que Bill Murray a la pel·lícula Atrapat en el temps, potser va sent hora de plegar veles i fer via a cap a una altra banda.

REFLEXIÓ 

Hi ha un moment a la vida que sempre m'ha fascinat per la seva càrrega simbòlica. És l'inici d'una partida de billar. Totes les voles allà. Ben posades. No saps si aniràs a llises o ratllades. Tant sols cal un un instant, un cop per decidir-ho. La bola blanca surt catapultada. Impacte. S'atura de cop i transmet l'energia a la resta de boles que al seu torn, surten disparades. I la primera que entra, marca el destí. Llises o ratllades? És igual. L'important és que o són llises o són ratllades, i que ja has pres part. Doncs així em sento; amb ganes de fotra-li un bon revés a la bola blanca.


PRENDRE PART

I per començar cal trencar la posició uniforma de partida -allò que tantes vegades he anomenat revulsius-. El primer de tot és que desapuntat del gimnàs. Ja no tinc gimnàs, ni piscina, ni sala d'spinning, i enrere deixo un munt de persones amb les qui he compartit molts bons moments.
El mateix patró que mesos enrere quan em vaig desapuntar del Club Natació després de 25 anys de soci. O de quan em vaig desapuntar de l'Europolis del barri de Gràcia. Tot té un final.

I m'he apuntat a fer un postgrau a la UOC; i tinc ganes de provar de sortir a córrer amb el grup de muntanya de l'UES; i de continuar amb el repte dels 100 cims. Fer coses perquè passin coses; aquest és el meu lema "No esperis que passi res diferent, si fas sempre el mateix".


OPTIMISME

A priori res fa pensar que la propera temporada 2017-2018, hagi de ser una gran temporada. Però estic convençut que no serà així. Faré el postgrau. I "rebentaré el crono" com fa temps que porto entre seia i seia. I superaré la lesió. I tant que si! I tal dia farà un any. I si Déu vol, un dia tornaré a ser al gimnàs a punt per pujar amb el Paco a Sant Ramon.