Jordi Pi 
Corredor aficionat i (intent de) triatleta. De professió, desenvolupador d'aplicacions informàtiques. Impulsor del projecte kilometresolidari.cat


El bloc del dia a dia dels meus reptes esportius

divendres, 27 de març de 2015

Marató de Barcelona

Divendres 27 de març. Que difícil és escriure aquesta entrada... Un coi de grip em va deixar sense poder fer la Marató de Barcelona.

Un cop dur. Molt dur. Massa dur! I més, quan semblava que anava a la baixa i em deixaria fer-la, va rebrotar amb tanta o més virulència. Frustrant. Molt frustrant! I no només per la marató en sí -que també-, sinó principalment per haver-me hagut d'aïllar del Bernat durant 3 dies amb l'angoixa afegida de no encomanar-li, ni a ell ni a se mare. I per si no fos poc, per no haver pogut anar a l'hospital a conèixer la Júlia.

En fi, un conjunt de fatalitats que si per algun motiu passaran a la història, serà en forma de record amarg.

Un record que, a més a més, a nivell esportiu ha escapçat el meu propòsit de fer 10 maratons de Barcelona consecutives. En portava 7, i amb aquesta ja només n'haguessin faltat 2. Quina ràbia. I quina impotència! Dues paraules que ressonen pel meu cap des d'aquell maleït dia. Són d'aquelles coses que quan et passen no pares de preguntar-te "perquè jo?" i "perquè ara?" i "no hagués pogut ser en un altre moment?" fins al punt de desitjar-li vendre la pell al diable com el Getsé dels pastorets.

En fi, que de tot plegat hauré d'intentar fer-ne una lectura en positiu. I és que d'una banda el Bernat està guapíssim, i que ja he pogut anar a conèixer a la Júlia (quina monada!). I de l'altra, l'alegria que vaig viure el dia de la cursa d'aquells que com l'Esteve, el Jordi, l'Álex o el Sergi, la van fer i la van acabar. Moltíssimes felicitats nois! Sembla paradoxal però si alguna cosa em va animar aquell dia va ser compartir aquest moment tant especial amb vosaltres. Els vostres missatges i fotografies, em van fer sentir una mica més a prop d'aquests 42 quilòmetres 195 metres que separen la línia de sortida de la línia d'arribada.

I bé, que per mirar de treure'm el mal regust de boca que m'ha deixat tot plegat, ja estic apuntat a la Marató d'Empúries. Som-hi doncs, que no ha estat res, a entrenar!

2 comentaris:

Jordi Mas ha dit...

Jordi!
No puc imaginar-me lo frustrant que va ser, però també et dic que els records, i els objectius que ens marquem estan per superar-NOS (a nosaltres mateixos!) i això ja ho has fet, i ho seguiràs fent cada dia... no en tinc cap dubte.
Moltes gràcies per la part que em toca... va ser un plaer poder-te dur amb mi durant la marató encara que només fos de forma simbòlica... però allà estaves, una mica de la marató que vaig acabar, va ser gràcies al planning que em vau fer tu i l'Esteve per a la Mitja Marató de Sabadell... i que vaig reciclar, adaptant-la a la Marató de Barcelona ;)
Ànims... i disfruta de valent, com sempre fas! =)

Er Peláez ha dit...

Ánimos Jordi. Eres mi mayor referente en esto, un auténtico maestro! Si no son 10 de Barcelona, serán 10 años haciendo maratones seguidos, increíble... Bernat tiene otra cosa más por la que admirarte 😉