Jordi Pi 
Corredor aficionat i (intent de) triatleta. De professió, desenvolupador d'aplicacions informàtiques. Impulsor del projecte kilometresolidari.cat


El bloc del dia a dia dels meus reptes esportius

dissabte, 15 de novembre de 2014

5 anys del bloc. 5 anys d'il·lusions compartides. Gràcies a tots i a totes!

Tal dia com avui, fa 5 anys escrivia "Coincidint amb la inauguració d'aquest bloc, inicio la preparació per la Challenge Barcelona 2010 que tindrà lloc el proper 3 d'octubre. A nivell esportiu, un dels reptes més importants que m'he plantejat fins ara; tant per la duresa de la prova com per l'entrenament que requereix. Més que un conjunt de reflexions, m'agradaria que aquest bloc es convertís en un breu relat del dia a dia: anècdotes, entrenaments, curses, etcètera. És força personal, tanmateix, per aquells que per A o per B hi acabeu ensopegant, espero que us agradi!".

I així ha estat. El bloc s'ha convertit en un relat de les mil i una anècdotes que han anat passant aquestes darrers anys. Des de la mítica entrada "Tot va començar camí a Santiago de Compostel·la...", fins a l'emocionant "Crònica de la travessia nadant Sitges-Port Ginesta" o la "Crònica de l'Ironcat".

Uns anys -tants com 8- en els que ha passat de tot. En el terreny esportiu estic a punt de creuar la barrera de les 30 mitges maratons, 10 maratons i 100 curses; a part de les 3 triatlons de llarga distància i 3 travesses nedant que deixo enrere. Unes xifres que mai abans hagués somiat. Mai m'he considerat un esportista nat; tant sols algú que creu en l'esport com a una forma d'entendre la vida, tal i com explicava a l'entrada "Jo no vull ser en Superman!" en la que confrontava aquells que creuen en l'esport com a una forma d'assolir reptes titànics, amb els que creiem en l'esport com a una forma de treballar uns valors (l'esforç, el compromís, la disciplina o la renuncia, entre d'altres).

A nivell personal han estat anys de contrastos. Des d'assumir la inassumible pèrdua d'aquells que t'estimes, a esperar amb il·lusió aquells que vindran. De concloure la meva etapa com a monitor de lleure i iniciar noves aventures i projectes en el marc del voluntariat i l'esport, i la seva difusió.

Tal i com reflexionava a l'entrada "Kilòmetre Solidari. És moment de prendre part" són temps de canvis. I tant que són temps de canvis! I és moment de començar a teixir el futur que volem i, en el meu cas, de ben segur que tindré molt present el llegat que m'ha deixat l'esport.

Gràcies a tots els que m'heu acompanyat aquests darrers anys. Gràcies a vosaltres pares, pel suport incondicional durant aquests anys. Gràcies a vosaltres també, Marc, Myriam i Anna. I a vosaltres tiets, per haver-ne format part. I a vosaltres amics, pel vostre interès, pels missatges i les trucades. I molt especialment a tu Company (trobaré a faltar els teus comentaris).

Triatló de Salou. 2007