Jordi Pi 
Corredor aficionat i (intent de) triatleta. De professió, desenvolupador d'aplicacions informàtiques. Impulsor del projecte kilometresolidari.cat


El bloc del dia a dia dels meus reptes esportius

dimecres, 23 d’abril de 2014

Marató de Barcelona

Dimecres, 23 d'abril. Han fet falta llargues estones de reflexió per poder afrontar el “desgast anímic” de la marató; 4 hores 35 minuts i 23 segons. Un temps lluny del que m'havia proposat... i encara més lluny de la meva millor marca, 3:42:17!

Des d'una perspectiva positivista, 1 més; i ja en van 7 de consecutives a Barcelona i 9 en total. Però tocant de peus a terra, més enllà de les 4 hores i mitja no era el temps que esperava fer; i es que és el pitjor temps que he fet mai.

Esperava d'aquesta marató un punt d'inflexió que em catapultés de nou a la rutina dels entrenaments amb la vista posada a la temporada de triatló. Fins i tot, confiava fer -aquest cop si- el B de Banyoles. Però em sembla que un cop més em quedaré amb les ganes de veure el drag, perquè ni molt menys em veig en cor d'arribar al nivell d'entrenament que requereix una prova d'aquesta magnitud.

De moment em prenc unes vacances indefinides per recuperar sensacions; per recuperar les ganes de sortir a córrer perquè-el-cos-t'ho-demana. A saber. Sortiré a córrer quan en tingui ganes i em quedaré a casa quan no en tingui ganes. Cap objectiu a la vista, però això no significa que descarti per complet la temporada de triatló; ans el contrari.

De moment tinc ganes de centrar-me amb el projecte Mou-te per l'Esquitx. D'iniciar aquesta nova etapa com a “entrenador amateur” des del voluntariat. De posar en pràctica tota la teòrica i acumulada aquests darrers anys. D'ajudar als demés i amarar-me d'il·lusió d'aquell que corre per primer cop; d'aquell que lluita per superar-se a si mateix.