Jordi Pi 
Corredor aficionat i (intent de) triatleta. De professió, desenvolupador d'aplicacions informàtiques. Impulsor del projecte kilometresolidari.cat


El bloc del dia a dia dels meus reptes esportius

diumenge, 19 de gener de 2014

Benvingut 2014

2013. Un any difícil. Un any per oblidar. Mai abans havia patit una lesió greu i el cert és que aquesta ha acabat amb la meva paciència.

Honestament, quan algú em deia reiteradament que estava lesionat, desconfiava; pensava que era una borda excusa per justificar un falta de ganes. Però he aprés que no. El temps i el dolor m'han fet empassar la meva pròpia desconfiança. Han fet falta 365 dies d'un periple absurd per arribar a aquesta reflexió. Però ho he acabat aprenent; les lesions, quan es compliquen, no aporten res més que frustració i generen una sensació d'impotència bestial.

Una sensació que se li ha de sumar les conseqüències negatives a nivell d'hàbits i rutina; abandones l'entrenament i el metabolisme et canvia radicalment. Acostumat a entrenar a un ritme alt, de cop i volta pares en sec mentre el cos segueix recol·lectant aliment; en conseqüència augmentes de pes, al mateix temps que es debilita la musculatura. Ha estat horrorós.

A més a més, en el terreny íntim, al meu voltant tampoc ha estat fàcil.

No és d'estranyar doncs que m'aferri a l'entrada del 2014 com l'any de la salvació, de la recuperació de tot plegat (sense ànim de fer un paral·lelisme amb la 'recuperació econòmica', que és una fal·làcia per part dels que ens governen d'una frivolitat clamorosa).

Així doncs, benvingut 2014.

No desvetllo encara els plans d'aquest nou any, però si que puc anunciar que coincidint amb el desè aniversari del camí de Santiago i el cinquè d'aquest bloc, serà un punt i final.