Jordi Pi 
Corredor aficionat i (intent de) triatleta. De professió, desenvolupador d'aplicacions informàtiques. Impulsor del projecte kilometresolidari.cat


El bloc del dia a dia dels meus reptes esportius

dijous, 22 d’agost de 2013

Resum de la temporada 2012-2013 (segona part)

Un cop acabada aquesta segona part de la temporada, un cop més i encara que aquesta vegada no sigui tant agradable, és hora de fer balanç; l'objectiu d'aquesta segona part de la temporada 2012-2013 era, amb la mirada fixada al B de Banyoles, recuperar la forma (començant per perdre pres) i recuperar-me de la periostitis.

La temporada en xifres 

Han estat un total de 9 setmanes de les quals, les 5 últimes he deixat d'entrenar gairebé en sec com a conseqüència de la lesió. El total d'hores dedicades han estat 42, de les quals casi bé la meitat han estat d'excursions a la muntanya. He fet dues visites al fisioterapeuta com a conseqüència de la lesió.

Aspectes negatius i positius, i coses a millorar... 

De nou, seguint la línia de la primera part de la temporada, tot plegat ha estat força desastrós on tampoc he assolit cap dels objectius proposats. A l'inici l'optimisme de recuperar-me de forma ràpid i les ganes de donar-li la volta a una primera part força dolenta, van fer que m'ho pregués amb moltes ganes ja que el B de Banyoles ha estat des de sempre una prova que m'ha fet molta il·lusió fer. Però va ser a partir de la setmana 5 que al veure que el dia de la prova s'acostava i que no acabava de fer net, les forces van anar minvant fins al punt de decidir no fer la prova i deixar d'entrenar com a única forma de recuperar-me de la periostitis. També hi va ajudar el fet de canviar de pis, alguns dies de treballar fins a les tantes a la feina i la preparació de les colònies.

L'únic aspecte positiu d'aquest abandonament dels entrenaments -i en un intent de ser molt optimista!- és que estic recuperat de la periostitis. Durant aquest estiu he estat fent algunes excursions llargues i he sortit a córrer algun dia i si bé he tingut alguna molèstia muscular, de ben segur que ha estat més per cula d'un cert rovellament que no de la periostitis; per tant, lesió recuperada.

Així doncs, i tocant de peus a terra, una temporada per oblidar. Una temporada en que he estat gairebé mig any lesionat, en que he guanyat 8 quilos de pes i en la que més enllà d'una Sant Silvestre força bona i d'acabar la meva sisena Marató de Barcelona (que va costar i lo seu!) poc més. Punt i a part.

Com a coses a millorar, segurament no haver abandonat els entrenaments com a solució a la lesió; i si aquesta era l'única opció, no haver descuidat la dieta, ja que tot junt ha estat una mala combinació que em deixa a les portes d'una nova temporada amb un "relatiu sobrepès" i un baix estat de forma.

Però res tu, que quatre dies i li donaré la volta. En breu, una nova entrada sobre la propera temporada amb més ganes que mai.