Jordi Pi 
Corredor aficionat i (intent de) triatleta. De professió, desenvolupador d'aplicacions informàtiques. Impulsor del projecte kilometresolidari.cat


El bloc del dia a dia dels meus reptes esportius

divendres, 14 de juny de 2013

Punt i a part

Una mala temporada. Una sensació estranya; de no aixecar el cap. Un dir-se "demà m'hi poso" i no acabar mai d'arrencar el vol... No em sento faltat de voluntat, però si de il·lusió, de motivació, de ganes de més, d'assolir reptes cada cop més grans.

Un mal any si, però amb MOLTS matisos. Deixant de banda el tema esportiu, no està essent un mal any; ans el contrari: un any EXCEL·LENT! Per tant, un mal any si, però només pel què fa el tema esportiu.

Tot va començar amb un parell de propòsits: 1) no marcar-me cap repte de llarga distància per disposar de més temps i 2) tornar a la meva ciutat natal i gaudir de la meva terra i la meva gent (veure entrada I ara què?). Entre d'altres coses em proposava treure el cap als Castellers de Sabadell.

Tornar a la ciutat ha estat una excel·lent decisió. Sentir-me a prop de la família, dels amics. Cada dia m'agrada més! Pel què fa als castellers, l'experiència ha estat molt bona també. És impressionant el valor humà que es respira quan s'aixeca un castell. Tothom, grans i petits, petits i grans, treballen amb un únic objectiu. Quan es fa el silenci i s'aixeca el castell se't posa la pell de gallina. Vaig estar anant als assajos durant un parell de mesos; malauradament, la lesió va fer retirar-me'n poc a poc. Ara que estic millor algun cop he pensat reprendre els assajos, però he de ser sincer amb mi mateix, i és tal el compromís que requereix que no em veig capaç d'assumir-lo; és d'aquelles activitats que no admeten mitges tintes.

Reprenent el curs d'aquest any, pel camí han esdevingut moments de dubtes i frustracions; he anat fent via conscient d'estar "sense objectius per partida doble [l'esport i l'àmbit acadèmic] i amb un futur tant incert com els temps que estem vivint". Però conscient també que "cal aixecar el cap i ser capaç d'entreveure el camí més enllà de a boira baixa" (veure entrada No és fàcil). Moments també de ressorgir i fer un cop de puny sobre la taula per arrencar el vol  (veure entrada El ressorgir de l'au Fènix) i moments d'adonar-se que un no sempre aconsegueix allò que es proposa (veure darreres entrades de l'entrenament del B de Banyoles).

En fi, que citant al mestre "som on som; més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra". Quanta raó. On sóc? En un punt a cavall entre la nostàlgia d'uns dies de glòria i disciplina esportiva, i uns altres de no tanta glòria i menys disciplina esportiva.

Fent un punt i a part: l'únic propòsit d'aquest estiu és recuperar l'hàbit i la disciplina amb la mirada fixada a la mitja marató de Sabadell i el Matagalls-Montserrat.