Jordi Pi 
Corredor aficionat i (intent de) triatleta. De professió, desenvolupador d'aplicacions informàtiques. Impulsor del projecte kilometresolidari.cat


El bloc del dia a dia dels meus reptes esportius

divendres, 22 de març de 2013

Resum de la temporada 2012-2013 (primera part)

Un cop acabada aquesta primera part de la temporada, és hora de fer balanç; l'objectiu era millorar totes les meves marques en les curses a peu....

La temporada en xifres

Han estat 21 setmanes i he entrenat un total de 70 hores, repartides en 35 hores de córrer, 15 de bicicleta, 4 de natació i 16 d'altres activitats, majoritàriament esquaix. He patit una lesió greu de la qual encara no estic recuperat: periostitis. Com a conseqüència, he hagut d'anar 4 vegades al fisioterapeuta i deixar d'entrenar molts dies.

Aspectes negatius i positius, i coses a millorar... 

En general ha estat una primera part de la temporada desastrosa en la qual no he assolit cap dels objectius proposats. A l'inici les sensacions van ser molt dolentes. No em sentia a gust entrenant i em va costar molt donar-li la volta. Pels vols de nadal, per fi ho vaig aconseguir i vaig fer la Sant Silvestre de Sabadell amb 20'24''; no era el Sub20' que m'havia proposat, però si un temps més que excel·lent tenint en compte les dificultats inicials. Després, va començar el declivi i la lesió.

Les primeres setmanes de l'any em va costar moltíssim arrencar; setmana rere setmana semblava que m'arrossegués i amb tot això si va sumar la periostitis. Vaig haver de deixar de jugar esquaix i per prudència també vaig deixar els castellers; em vaig "reservar" de cara la marató. Vaig fer la mitja de Granollers amb molt de dolor, però la vaig acabar (1h56') i va ser una bona dosi de confiança. Després va venir la de Barcelona que vaig fer pràcticament sense dolor (1h53'). No obstant, després d'una sessió de recuperació al fisioterapeuta em va tornar el dolor i va ser terrible. Vaig haver de deixar de córrer en sec. Vaig fer repòs i poc a poc m'hi vaig tornar anar posant fent entrenaments de 3, 5 i 7 quilòmetres. Finalment, vaig aconseguir fer la marató amb 4 hores i 28 minuts; la meva pitjor marca personal, però tal i com havien anat les coses, acabar-la ja va ser molt!

Així doncs, poques coses positives i alguna que altra a millorar. La lesió crec que ha estat com a conseqüència d'haver estat molt temps només nedant, d'haver-me engreixat alguns quilos, de l'agressivitat de jugar a esquaix i qui sap si de l'esforç a castellers. Per tant he de començar perdent quilos, aparcant l'esquaix i els castellers, i poc a poc tornant a córrer. Cal prendre-m'ho amb calma, sobretot pel què fa a córrer. I cal també tenir en compte que malgrat la idea era fer una parada i no fixar-me un objectiu de llarga distància, no per això em puc descuidar.