Jordi Pi 
Corredor aficionat i (intent de) triatleta. De professió, desenvolupador d'aplicacions informàtiques. Impulsor del projecte kilometresolidari.cat


El bloc del dia a dia dels meus reptes esportius

divendres, 15 de març de 2013

Marató de Barcelona. Prometo que ho intentaré!

Divendres 15 de març. Que en resulta de fàcil escriure quan el vent va de bones. Que en  resulta d'agradable recrear-se en els matisos; farcir les paraules d'adjectius... Més difícil resulta escriure quan les coses no van bé. I aquesta és la raó del meu silenci; dels retards en les "entregues" setmanals; de la manca de reflexions. I és que les coses no van bé; fa setmanes, fins i tot diria que mesos que les coses no van bé.

Primer van ser les ganes. Després, quan vaig decidir posar-m'hi de totes totes, va ser la cama amb el cony de periostitis que-no-se'n-vol-anar. Mai abans havia estat lesionat i el cert és que m'adono de lo frustrant i fotut que és voler sortir a entrenar i no poder. I així estem. A 2 dies de la Marató de Barcelona la cama no acaba de respondre. Ho intento. Hi poso el coll. Però segueixo amb molèsties. Diumenge vaig córrer 40 minuts amb dolor contingut; dimecres, van ser 45 amb molèsties. A més a més, el fet de no haver pogut entrenar regularment em fa dubtar i molt de les meves forces.

No estic bé. Cert. Però vull intentar-ho. Amb un parell d'euros a la butxaca per si abandono poder agafar el metro, però vull intentar-ho. Em repeteixo una i altra vegada que no pot ser més dur que la marató d'un ironman; i d'aquestes ja en van 3. Em repeteixo que a Granollers vaig arribar amb molt de dolor i amb cap vaig ser capaç de creuar l'arc d'arribada amb 1 hora i 55 minuts. Em repeteixo que podré; que puc. Quins nervis! Tinc ganes de donar-ho tot. Tinc ganes de creuar la línia dels quaranta-dos amb cent-cinquanta i dir: si, un any més, ho he fet!

Prometo que ho intentaré.