Jordi Pi 
Corredor aficionat i (intent de) triatleta. De professió, desenvolupador d'aplicacions informàtiques. Impulsor del projecte kilometresolidari.cat


El bloc del dia a dia dels meus reptes esportius

dilluns, 18 de febrer de 2013

El ressorgir de l'au Fènix


Cop de puny sobre la taula.

El propòsit d'aquesta primera part de la temporada era reduir la marxa i resulta que sento que estic abandonant el vehicle sencer al boral de l'autopista amb un cartell d'Avariat, disculpin les molèsties. I cop de puny no perquè el paisatge no sigui bonic -que ho és i molt!- sinó perquè no és  la meva intenció de cap de les maneres...

Fins a finals d'any, tot i no acabar de posar-m'hi del tot, el volum d'entrenaments, la intensitat i els resultats, han estat prou bons; ara bé, ha estat arrencar l'últim full del calendari i començar la decadència.

A més, ho sento però els regals de reis no m'agraden: no necessitava uns quilets de més i encara menys una periostitis. Per tant, amb calma però sense treva, tots dos van fora!

La reflexió.

És curiós veure com ha anat desapareixent poc a poc el "Leitmotiv" d'una colla d'anys i no l'he trobat a faltar... Sorprèn perquè és el que he estat fent de forma reiterada setmana rere setmana; i sorprèn també perquè sovint molta gent que m'envolta es manifesta addicta a l'esport i jo, no me'n sento pas.

No obstant això, el què si que trobo a faltar és l'estil de vida que em proporciona fer esport. Trobo a faltar aquell punt de rutina, de disciplina, de sacrifici diari. És potser això i no tant el fer esport en sí -que òbviament també-, el què em fa ressorgir i dir...

Som-hi doncs; objectiu: B de Banyoles. Ras i curt!