Jordi Pi 
Corredor aficionat i (intent de) triatleta. De professió, desenvolupador d'aplicacions informàtiques. Impulsor del projecte kilometresolidari.cat


El bloc del dia a dia dels meus reptes esportius

dilluns, 8 d’octubre de 2012

Resum de la temporada 2011-2012 (segona part)

Un cop acabada aquesta segona part de la temporada, és hora de fer balanç...

La temporada en xifres

Han estat 9 setmanes en les que pràcticament no he fet res més que nedar. He fet un total de 90 quilòmetres, gairebé 38 hores nedant; el que fa una mitjana de 10 quilòmetres, poc més de 4 hores, a la setmana.

He fet una única visita al fisioterapeuta, 3 setmanes abans de la prova, per fer una descàrrega muscular del tren superior. Com era d'esperar em va trobar la musculatura de l'esquena molt més carregada i desenvolupada del que és habitual; en especial el grup muscular que reforça la columna.

No he patit cap lesió, més enllà del desgast com a conseqüència del Matagalls-Montserrat.

Aspectes negatius i positius, i coses a millorar...

Al igual que en la primera part de la temporada, destaco d'una banda el fet d'haver-la dividit en blocs, ja que un bloc de 9 setmanes és perfectament assequible. I, de l'altra, el fet de no haver-me lesionat. A més a més, destaco també el fet d'haver-me fet jo mateix els entrenaments. Em sento content d'haver estat capaç de dirigir-me els entrenaments, equilibrant tècnica, sèries, curta i llarga distància, i de no haver-me lesionat ni sobreentrenat, i haver aconseguit un bon resultat.

Dit això, l'aspecte negatiu ha estat altre cop la sensació d'esgotament de les últimes setmanes; se'm ha fet pesar alguns entrenaments! Quan vaig fer el resum de la primera part de la temporada vaig acabar dient "he acabat una mica fart d'entrenar[...] cal buscar nous reptes que m'il·lusionin i no impliquin tantes hores d'entrenament". Un cop haver assolit aquest nou repte [la travessa nedant], que m'ha il·lusionat i que ha implicat menys hores d'entrenament, crec que no és cert el que pensava... Òbviament aquest cop no he hagut de fer entrenaments de 5, 6 o 7 hores seguides, però si que d'una hora i mitja nedant, dues o fins i tot més, i aquests proporcionalment també han estat molt durs. Així doncs, m'adono que l'esgotament mental no depèn únicament de les hores invertides sinó del repte i el tipus d'entrenament que requereix.

En quant a les coses a millorar, òbviament en queden moltes, però crec que he assolit les que he anat corregint. Per tant, em dono per satisfet. He après un munt i ho he posat en pràctica. A partir d'aquí, crec que caldria indagar en el camp de la llarga distància per trobar nous aspectes a millorar com ara la tècnica, l'entrenament psicològic o l'alimentació.