Jordi Pi 
Corredor aficionat i (intent de) triatleta. De professió, desenvolupador d'aplicacions informàtiques. Impulsor del projecte kilometresolidari.cat


El bloc del dia a dia dels meus reptes esportius

dimecres, 23 de maig de 2012

Resum de la temporada 2011-2012 (primera part)

Un cop acabat la temporada, és hora de fer balanç...

La temporada en xifres

Ha estat un total de 6 mesos, 28 setmanes o el que és el mateix: 196 dies. Inspirant-me en l'entrenament de Don Fink, he dividit la temporada en 3 fases: 9 setmanes per a la fase d'adaptació (entre 6 i 9 hores d'entrenament setmanal), 9 setmanes per a la fase de progressió (entre 9 i 10 hores) i, finalment, 10 setmanes per a la fase de màxim rendiment (entre 10 i 12 hores).

He entrenat un total de 270 hores, repartides en un 17% de natació (45 hores), un 43% de bicicleta (116 hores), un 25% de córrer (65 hores), un 4% de peses (11 hores) i un 11% d'altres activitats (33 hores). De mitjana, 9 hores i 30 minuts per setmana.

Cada 6 setmanes he anat al fisioterapeuta per fer-me una descàrrega muscular.

En quant a lesions, no he tingut cap lesió; només alguna lleugera molèstia al genoll esquerra a mitjans d'abril i un constipat per aquestes dates també però que no em va impedir entrenar.

Aspectes negatius i positius, i coses a millorar...

Valoro positivament haver complert els 3 propòsits que em vaig fer al acabar la temporada passada: fer una temporada més curta, fer peses i entrenar entre 8 i 9 hores per setmana.

Dit això, valoro molt positivament també l'estat de forma en que he acabat i el fet de no haver-me lesionat; crec que amb això hi té molt a veure les constants visites al fisioterapeuta i no exigir-me per sobre les meves possibilitats (només vaig notar un lleuger sobreentrenament la setmana abans de l'Ironcat!).

Pel que fa a aspectes negatius, comentar que he acabat una mica fart d'entrenar tant. Tot i haver compactat els entrenaments en 3 dies a la setmana (4 al final de temporada), se m'ha fet pesat entrenar tantes hores. Al ser la tercera vegada, no hi ha hagut la il·lusió de la incertesa i en alguns moments m'he sentit estar entrenant per entrenar. Aquest fet, juntament amb la inestabilitat de la feina i el volum de treball del postgrau, m'ha provocat alguns pics d'estrès que s'han transformat en un desordre en la dieta.

De cara a la següent temporada, cal buscar nous reptes que no impliquin tantes hores d'entrenament però que m'il·lusionin tant o més. També cal que sigui realista amb les hores de les que disposo per evitar aquests punts d'estrès i poder combinar esport, feina i estudis.

1 comentari:

Lluïsa ha dit...

MOLT BÉ ATLETA! Has aconseguit una fita més.
Ens agrada ser-hi!
Lluïsa i Ramon