Jordi Pi 
Corredor aficionat i (intent de) triatleta. De professió, desenvolupador d'aplicacions informàtiques. Impulsor del projecte kilometresolidari.cat


El bloc del dia a dia dels meus reptes esportius

dimarts, 22 de maig de 2012

Crònica Ironcat

De nou, un cap de setmana inoblidable. Un cap de setmana amb família en un entorn preciós com és el Delta de l'Ebre...

5 de matí. Em llevo. Esmorzo 2 torrades, un suc de taronja i un cafè amb gel, i a quarts de 6 enfilo passeig amunt cap a la zona de boxes. Tinc una hora per preparar-ho tot, escalfar i col·locar-me a la línia de sortida. No és molt de temps, pel que no puc errar. Quan estic escalfant arriben el Marc, la Myriam i els pares. Tenim el temps just per acomiadar-nos i puntualment a les 7 sona el tret de sortida. Ara si, ja no hi ha volta enrere!

Em poso a nedar i de seguida em concentro i entro de ple a la cursa. Nedo amb 1 hora i 7 minuts, gaudint de les sensacions a cada braçada. Em canvio ràpid i en menys de 5 minuts ja sóc dalt de la bicicleta havent completat la T1 i disposat a pedalar. M'oblido ràpid dels kilòmetres i em guio per les voltes; en són 6. La primera i la segona volta per "agafar referències", la tercera per "menjar", la quarta "toca concentrar-me i tirar al mateix ritme", la cinquena "afluixar una mica, doncs veig a venir que estaré cansat i apareixerà el vent en contra, i menjar de nou" i la sisena "mantenir el ritme i mentalitzar-me per la cursa a peu". I així és. Vaig fent gaudint del paisatge. L'entorn és preciós. Els arrossàs, les cooperatives, la gent treballant al camp... I de tant en tant em vaig creuant amb el Marc i la Myriam que han decidir agafar les bicicletes i venir a diferents punt. Mil gràcies pel vostre suport guapos!

Som tant sols 150 triatletes, pel que amb un parell de voltes ens comencem a conèixer tots; es crea un ambient força proper i és idoni per agafar referències. Faig les primeres 4 voltes amb una mitjana de 32km/h i a partir de les 5, afluixo com a conseqüència del vent i el cansament, acabant amb una mitjana de 30,2km/h. 5 hores i 57 minuts. Fantàstic! Amb 7 hores ja sóc a la T2.

Baixo de la bicicleta. De nou em canvio en un tres i no res i em poso a córrer. N'empastifo de crema solar. Ja porto moltes hores sota el sol i aquest, crema de debò! Faig els primers quilòmetres  i començo a prendre consciència que serà dur. Són les 2 del migdia i fa molta calor. La sensació és de més de 30 graus. Són 6 voltes i no hi ha cap ombra. Vaig trotant a 6 minuts el quilòmetre i parant per hidratant-me a cada avituallament. Em fan mal els ronyons i se m'ha tancat l'estomac. És conseqüència de la calor. És molt dur. Aquest any encara no ha fet cap dia tanta calor i ho porto fatal. L'estratègia més optimista (fer la marató en 4 hores) s'esvaeix, però en cap cas en vinc avall. Sé que en condicions normals ho podria fer però avui no serà el dia. Volta a volta em vaig creuant els pares, el Marc i la Myriam. També ha vingut el Mikel. Gràcies company per se-hi un cop més! La resta d'espectadors també m'animen i això m'anima; en especial la gent del club, el Ramon, el Joan i el Kevin. No sé si arribareu mai a llegir aquesta crònica, però si ho feu: gràcies a vosaltres també!

Volta a volta vaig sumant quilòmetres. Procuro només parar en els avituallaments, a excepció del punt de la mitja marató on faig una parada a l'avituallament lliure amb els pares i el Mikel per agafar forces i posar-me crema solar, doncs el sol crema molt! I pas a pas, em planto a la última volta.


El Marc em canta els temps i sé que si sóc capaç de fer-la a 6 minuts al quilòmetre sense parar, baixo de les 12 hores. Ho intento, però de seguida veig que no estic gaudint i prefereixo parar, oblidar-me del temps, caminar, agafar aire i gaudir d'aquest moment. És irrepetible! M'emociono. Sóc feliç. Ja ho tinc! Em queden 2 quilòmetres. No vull que s'acabin!


Minuts més tard creuo la línia d'arribada i esclato d'alegria. Ironcat fet! 12 hores 14 minuts.


Marc, Myriam, pares i Mikel, gràcies per ser-hi un cop més. Amics, gràcies pels missatges i ànims aquestes darreres setmanes. Un deu a la gent de la Federació Catalana de Triatló per l'organització! I gràcies també a la gent del Club Triatló Sabadell per l'interès i els ànims. A tots, de nou, moltes gràcies!

3 comentaris:

Fernando ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Fernando ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Fernando ha dit...

Ets un crack!