Jordi Pi 
Corredor aficionat i (intent de) triatleta. De professió, desenvolupador d'aplicacions informàtiques. Impulsor del projecte kilometresolidari.cat


El bloc del dia a dia dels meus reptes esportius

dimecres, 11 d’abril de 2012

Setmana Santa

Dia 167, dimecres 11 d'abril. Tot va començar amb una idea força engrescadora: "fer una ruta per setmana santa". I dit i fet, tres setmanes desprès ens trobàvem el Sergi, la Gina, la Marta i jo caminant pels voltants de Prades; concretament, per les muntanyes de Prades, seguint la Ruta dels refugis senyalitzada amb marques grogues i blaves que en més d'una ocasió ens van portar de corcó!

Però bé, a al que anàvem: la Ruta dels Refiguis, de poc més de 80 kilòmetres, uneix en 4 etapes els refugis de Cornudella del Montsant, la Mussara, Mont-ral i Albarca, creuant un conjunt singles i rierols d'una vellesa excepcional.

Vàrem partir el divendres sant de Cornudella del Montsant direcció el refugi de la Mussara, enfilant-nos al poble de Siurana; terra d'oli i vi amb unes vistes excepcionals del congost i el pantà. El temps poc ens va acompanyar i vàrem haver de demorar la sortida per culpa d'una tempesta de llamps i trons, que hores més tard es va convertir en calamarsa. Malgrat aquest inici desafortunat, vàrem poder seguir congost avall per travessar el riu de Siurana (no sense mullar-nos fins els genolls a conseqüència de la crescuda del riu!) i seguir camí amunt, equivocant-nos de ruta -però camí amunt igual- fins al refugi de la Mussara, on vàrem fer nit enllaunats com sardines!

L'endemà al matí ens vàrem llevar ben d'hora i vàrem baixar barranc avall per pujar-lo de nou desprès fins arribar al migdia al poble de l'Albiol on vàrem carregar forces tot dinant. Desprès, a la tarda, vàrem continuar fins a arribar als vols del capvespres al refugi de Mont-ral on entrada la nit, ens vàrem divertir fent un curiós joc de nit: observar les estrelles fent-nos passar el fred a base de ratafia.

El tercer dia, vàrem llevar-nos altre cop ben d'hora per continuar direcció Albarca. L'etapa era llarga i dubtàvem que la pugéssim acabar; ni més ni menys eren 28 kilòmetres els que separàvem ambdós refugis! No obstant això, completats dos tersos de l'etapa, als vols de quarts de 6 de la tarda, en vàrem asseure sota una alzina per decidir, tot berenant, què fèiem: continuar o plantar-nos i escurçar la ruta.

No varen fer falta masses paraules i en Sergi i la Gina ens van dir, amb pas ferm, que volien continuar. I així va ser; vàrem continuar caminant arribant a les 9 de la nit al refugi de l'Albarca on vàrem viure una escena força còmica (per no dir surrealista!) entre cerveses, ballarugues, macarrons i estiraments, amb banda sonora de fons a ritme de "reggeton" i on ens va venir pels pèls que no haguéssim de dormir al carrer...

Finalment, dilluns vàrem completar l'última etapa. Una darrera etapa que ens va portar de nou a Cornudella del Montsant. Res complicat. Va ser una passejada. Un premi a 3 dies d'esforç que ens retornà al bar on havíem hagut de demorar la sortida el primer dia i on vàrem gaudir d'un vermuth més que merescut. Un cop dinats, vàrem tornar cap a Sabadell, no sense primer pagar el peatge, en forma de cua, de l'autopista.

1 comentari:

Roger Baldomà i Leiva ha dit...

Volem més fotos dels paissatges ;-)