Jordi Pi 
Corredor aficionat i (intent de) triatleta. De professió, desenvolupador d'aplicacions informàtiques. Impulsor del projecte kilometresolidari.cat


El bloc del dia a dia dels meus reptes esportius

dilluns, 6 de febrer de 2012

On estan els límits?

Dia 102, dilluns 6 de febrer. Avui tinc ganes de reflexionar sobre on estan els límits. Sovint sento per aquests mons de la llarga distància que els límits estan on te'ls poses tu; que no existeixen vaja. I és cert. I més quan li sents dir a algú que ha desafiat l'impossible. Ara bé, crec que més enllà de la heroïcitat de la frase, hi han límits; i avui em pregunto on són els meus desprès de veure frustrat, un cop més, les ganes de fer el meu millor temps a la Mitja Marató de Granollers.

Crec que els meus límits han d'estar on deixo de gaudir d'allò que faig com a conseqüència de voler arribar a tot el que em proposo.

És conegut que a les carreres de fons hi ha moments de tot. Moments de molta glòria però també moments de patiment; moments de dubtes. I és precisament la capacitat d'acceptar que a vegades les coses no surten bé i la força per no rendir-se el que acaba fent meritós quan ho aconsegueixes.

Ara bé, fer allò que t'has proposat fer pel simple fet de fer-ho perquè toca, sense gaudir-ne, crec que traspassa el límit i òbviament perd el sentit.

2 comentaris:

Pep Tatché ha dit...

m'agrada Jordi! ho comparteixo!

Lluïsa ha dit...

Jordi m'ha agradat llegir el teu comentari, no cal posar-se a prova continuament, si un no està en condicions físiques segurament no gaudirà davant el repte que es proposa, per tant suposo que cal que un mateix mesuri les seves forces. Endavant amb els teus reptes però gaudint mentres els aconsegueixes.