Jordi Pi 
Corredor aficionat i (intent de) triatleta. De professió, desenvolupador d'aplicacions informàtiques. Impulsor del projecte kilometresolidari.cat


El bloc del dia a dia dels meus reptes esportius

divendres, 23 de desembre de 2011

Crònica Mitja Marató de Vilanova

Dia 54, divendres 23 de desembre. Increïble cursa la de diumenge passat a Vilanova. Fins i tot, m'atreviria a dir que de les millors que he fet mai. Va ser un dia rodó! A les 10 del matí ens posàvem a córrer amb el Marc (el meu germà) amb un objectiu clar: començar a 5'20'' i anar baixant progressivament per mirar d'estar més aprop de l'hora-cinquanta que de les dues hores. I dit i fet; vam anar sumant quilòmetres com si d'un rellotge Suís es tractés, fins a plantar-nos al quilòmetre 17. El dia acompanyava, feia un sol esplèndid i la fresca justa, d'un dia qualsevol de finals de tardor, per no suar en excés. A més a més, gaudíem del suport incondicional del pare i la Myriam; què més es pot demanar? Així doncs, allí estàvem, al quilòmetre 17, a punt d'afrontar els darrers 4. Sabia que si accelerarem un punt entraríem per sota l'hora-cinquanta, però també que si forçava massa el Marc, podia passar-li factura, sobretot al seu genoll... Difícil decisió. Qüestió d'estar atent. Concentració. I apretar un punt i constantment avaluar sensacions per corregir el pas en cas de que es torcin les coses. Però no va fer falta, perquè al costat tenia una autèntica bèstia disposada a creuar la línia d'arribada per sota l'hora-cinquanta! Felicitats Marc per aquest "tiempazo"! Passar de 2 hores 15 a 1 hora 50 és senyal de que estàs entrenant bé de cara la marató. Un plaer compartir amb tu aquesta gesta. Ànims!

2 comentaris:

MARIA ha dit...

Be noi veig que les festes no hos espantan i abans os prepar-ho de valent ainims pels PI

Marc ha dit...

Ei! que feia dies que no passava per aquí! estic segur que com a cronista en guanyaries la vida de conya!
La veritat és que em va agradar molt com em vas gestionar la cursa, aixó cal apendre-ho, jo afegiria que el recorregut també era fantàstic, no sé que passarà a la Marató pero de moment "que me quiten lo bailao!"